15 anys de... l'Albert Andreu a la Roca Alta.

La tranquila Roca Alta, i en aquells dies encara més. No hi havien tantes vies i el camí estava malament. Podria posar més adjectius a la paret però el més escaïent és el de vertical. De front, ja veus que pel color vermellós de la roca la verticalitat promet i, quan la veus de perfil emergint de la boira ja no t'en queda cap dubte.

Fa 15 anys, havia plogut el dia abans i tot estava regalimant, així que ens vam plantar en un camp amb totes les parets de Vilanova al davant i, amb la vella guia, vam anar examinant quina via estava seca. Al final vam trobar l'Albert Andreu, al sector oriental de la Roca Alta.
Els records que tinc són d'acabar amb els braços infladíssims i penjant-me d'una corda que no parava d'estirar-se i aprimar-se en l'últim llarg. Com vaig patir tot i anar tota l'estona de segon. M'havia de curtir i ho estava fent a base de clatellots.

No puc donar gaires més detalls de la via. Els records ja són borrosos i l'emplaçament dels pocs seguros que hi ha ja hem resulta impossible. Crec recordar que hi havia una entrada directa a l'R0 (d'artificial) però no en tinc més referències i per això no l'he ressenyat.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Supertramp a la Paret de les Bagasses

Via clàssica entre les clàssiques. Quantes vegades es deu haver repetit aquesta via?
La paret de les Bagasses tothom la coneix. La placa més gran del Montsec i possiblement de Catalunya. Poques coses i puc afegir.... o potser si.

És una paret en la que no heu de matinar, ni tenir pressa en començar a escalar, almenys durant l'hivern i quan fa un fred que pela, ja que al sol li costa d'arribar a peu de paret (sobretot a la part dreta).

La Supertramp..... pensava que estava més equipada, en els passos més difícils hi ha parabolts però la resta, tot i ser fàcil, s'ha de tasconejar bastant. Pel demès, hem trobat el que ja sabia que trobariem: roca gastada. A mitja via, un petit però massa proper desprendiment de roques ens ha posat els pèls de punta. Quina sort! Mare meva!

Per cert! La pobra herba ho ha passat més malament que nosaltres.

Apa! Fins aviat i foc.... sobretot foc.

15 anys de... la Cainejo i l'Alpesport a la Paret del Grau.

La vall del Segre és un paradís de roca i, després de descobrir amargament les primeres parets, ens vam disposar a coneixer la zona reina del lloc, Coll de Nargó. Incontables són ja les visites, però aquest dia de fa 15 anys va ser la primera, la primera a Coll de Nargó i la primera a la Paret del Grau.

Vam fer la Cainejo i l'Alpesport (jo, les dues de segon). Imagino que no cal fer gaires comentaris de les vies. Ben assegurades, bona roca, rapelables, etç. Sinó recordo malament, al L2 de l'Alpesport li donaven de 6a+, jeje!! Això si que era apretar el grau!!

És curiós, la Cainejo no l'he repetit mai més i l'Alpesport només un cop (Octubre-08). De les poques vies que he repetit tant poc.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Nota (del 28 de Febrer de 2016): Després de tants anys torno a repetir la Cainejo en aquest magnífic dia de resaca hivernal i que al sortir de casa plovent no hagués donat ni un duro per poder escalar.

La via no té cap mena de complicació i amb 7 cintes + R. ja en tindreu prou. Quan tingui un ratet tornaré a refer la ressenya perquè han obert unes vies esportives just a la dreta i despisten una mica.

Nota (del 15 de Desembre de 2016): Repeteixo l'Alpesport després d'uns quants anys de no fer-ho. Res a afegir.

Només 10cintes + R. i ganes d'escalar. 

Bones Festes.

Jo, ja l'he fet. Porteu-vos bé i no us empatxeu de torrons.

Apa! Fins aviat i.... fum, fum, fum.

El Dit Maleït a la Torre de Canelles

Per Sta. Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal i per St. Esteve un pas de llebre. Suposo que ja sabieu la dita, i es que avui hem apurat tant el dia que ja hem comprovat la mica que ja s'allarga.
La Torre de Canelles és una gruixuda agulla a les parts més altes del vessant sud de Narieda. Segur que us hi heu fixat. Navegant per la xarxa vaig trobar aquesta via i com que avui volia fer metres per les pèssimes previsions metereològiques dels propers dies, m'hi he encaminat fent la feixuga aproximació (1h sense camí).

Ha fet un dia genial per escalar, màniga curta, roca calenta.... llàstima que hagi tingut que anar cagan llets per la paret per què no s'hem fes de nit.
La via? ..... una més. Trams bonics, trams no tant. Trams verticals, trams ramposos. Trams equipats, trams a equipar. Però en general està bé, si més no fa gràcia pujar a la Torre.

La roca és molt bona i en totes les reunions hi ha una expansió com a mínim (menys al cim). Vodria mencionar diferents coses. En el L1, el 6b el podem passar en A1(tasconet super bo). El L2 és gairebé tot Ae amb passos llargs i una entrada a la reunió bastant rabiosa (pas clau de la via). Els L3 i L5 són en travesia, sobretot aquest darrer on costa de trobar la reunió (i sinó en arbres del jardí). En general, el sisè grau està bastant apretat (en artificial cap problema). El rapel de la Torre està equipat (i alguna reunió  inicial també). L'últim llarg és per acabar d'amortitzar la paret (millor pujar escalant que grimpant). I finalment, ens podem escapar pel jardí (tenir-ho controlat d'antuvi).

Apa! Fins aviat i foc a l'Obaga.

Tintin a Sta. Anna i Directa a la 3ª Ag. a les Agulles de Sta. Anna.

No sabia on anar per trobar parets amb temperatura positiva i després de la ventada d'ahir, que s'ha endut la boira, he pensat que a l'embassament de Sta. Anna hi estaria bé. De fet, a les terres de ponent sempre si està bé quan no hi ha boira.

És la primera vegada que hi he anat i tinc molt poca informació del lloc. Després de voltar una mica i mirar on hem tocaria més estona el sol he descidit pujar a la 2ª i 3ª Agulla.
La Tintin a Sta. Anna és una via semiequipada, amb roca boníssima però com que gairebé no es fa les herbes fan acte de presència a algunes fissures. L'últim llarg és un diedre desplomat molt bonic. Recomenable fer-la amb dos llargs (fins a la repisa i el diedre). Amb tascons ja farem i els friends totalment opcionals.

Després he fet la Directa a la 3ª Agulla. Aquesta està poc equipada, la roca també és excel.lent i aquí els friends ja ens seran més útils (junt amb els tascons). Les vistes són genials.

Cal anotar que aquestes vies són totalment romàntiques i que estan envoltades de vies esportives. El descens el farem rapelant. Alguns rapels són d'un sol punt que val la pena reforçar amb algun cordino i en altres casos podrem aprofitar les reunions de les vies esportives.

Per acabar, si algú coneix més bé el lloc i detecta errors en la informació, que m'ho digui i ho arreglarem.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Mar de Núvols i Parachutti di Colori a la Paret de Zaratrustra

Hi ha dies en que tot surt perfecte, tot segons el guió escrit, tot tal i com s'ha planificat i, avui ha estat un d'aquest dies. Dia bo, roca bona, via bona i companyia inmillorable. L'altre dia vaig pecar de xerrar massa i escalar tard, avui ho hem fet al revés, primer escalar i després xerrar.
Fa temps vaig descidir que a Vilanova de Meià no hi tornava anar més en cap de setmana (massa gent massa soroll) però avui som dilluns i s'estava de meravella. Com que la companya de cordada no hi havia escalar mai, hem descidit fer un tastet a les fabuloses plaques de la Paret de Zaratrustra.

Per començar la Mar de Núvols, via super bonica i roca de primera. Ben assegurada i restaurada, equipada per rapelar. Comença una mica més amunt que la Txubascos Vascos (nom escrit d'aquesta segona), una fetxa marca el camí. Hi ha una altra via, bé! de fet no sé si és una via, una variant o una trepitjada en tota regla de la via Disciplina que comença allà mateix. Ull a no col.lar-se.

Després ja hem apretat una mica més a la Parachutti di Colori. Característiques idèntiques que la Mar de Núvols però una mica més difícil.
Per baixar en rapel. De la Mar en dos: R4 a R2 30m i R2 a terra 60m. De la Parachutti amb un de 60m molt just ja s'arriba.

Per acabar, la ressenya.

Per cert! mirant la llibreta he vist que he fet la Mar de Núvols un parell de cops (Ag-98 i Abr-02).

Apa! fins aviat i foc a l'obaga.