15 anys de... la Nivea a Canalda.

Dins els actes de la segona trobada d'escaladors de Canalda, ara fa 15 anys que s'ha dit ràpid, vaig tenir la sort d'escalar la Nivea amb un dels seus oberturistes. Jo, ja l'havia intentat anys abans (Set-98) però ens vam baixar del difícil L4 i ens vam escapar flanquejant a l'esquerra des de l'R3.

De fet la via la podríem dividir en dues parts: els tres primers llargs fàcils, sinuosos i amb roca normal i, l'espectacular, difícil i bestial L4 (no infravalorar-lo). Només per aquest llarg ja val la pena fer la via. Dur tascons mínim.

Apa! Fins aviat i ... en la meva opinió, aquest L4 està dins el 'top 5' de millors llargs canalderos.

La Casas Chani al Serrat del Moro.

Tants anys escalant i encara tinc clàssiques per fer, jejeje!!! Avui hem anat a Montserrat a fer la Casas Chani al Serrat del Moro que juntament amb la Mas Brullet són la parella imprescindible del lloc i que prou et deixa un bon gust de boca.

Informació extensa per la xara denota la seva feqüentació, així que poc afegiré jo que no s'hagi escrit ja. Potser el més rellevant seria dir que alguns burils demanen una restauració a crits. Personalment crec que una clàssica com aquesta ja NO té que estar amb assegurances de museu i més després de la reobertura amb parabolts dels dos primers llargs pel desprendiment.

Cal dur alguns tascons, friends fins C3 (C4 o C5 recomanable per l'últim llarg) i alguna xapa recuperable. Equipament antic a partir de l'R2, i aquestes en bons arbres o acribillades de burils (amb algun espit). Roca bona i una mica gastada en algun tram i L4 amb una mica de terra.

Apa! Fins aviat i bon ambient a la part de dalt.

Diedre d'Or a Busa.

Que hagin obert tantes vies a Busa té una part negativa i una de positiva, i la positiva és que puc escalar sense marxar lluny de casa i dins els horaris que necessito. Avui hem repetit l'arrogant Diedre d'Or amb un traçat del tot evident i una roca que dóna la fama (o mala fama) al lloc.

Realment la via impressiona i la verticalitat es fa pal.lesa des de ven aviat, llàstima que la roca acompanyi tant poc i, sort de l'abundant equipament que ajuda a digerir millor l'empatx de crostes i pedretes que cauent d'una forma continuada fins a connectar amb la Ments Perturbades on tindrem un canvi radical de situació.

Així doncs, la via en si està practicament equipada (només Aliens) però la sortida per la citada fa que calgui dur a més a més els friends fins el C4. Roca delicada en general on calen mans de cirugià i peus de ballarina (una autèntica pena).

Apa! Fins aviat i bona via pels dies de pluja... almenys fins l'R3.

L'Esperó Tort a Busa.

Tornem a la vertical després d'uns quants dies parat i tornem a Busa després d'encara més dies sense anar-hi. Hem repetit l'Esperó Tort per la variant ja que el traçat original dóna moltes voltes i no es veu gens atraient, tot i així, tota ella desprèn una sensació de via a mig acabar.

Els tres llargs de la via tenen la seva gràcia i els seu punt picant: el L1 en el diedre barrat per una gran alzina (millor per l'esquerra seguint el traçat original), el L2 en una excitant i perillosa travessa de dretes, i el L3 per un mur fàcil però difícil d'assegurar.

Dur friends fins C2, Aliens i algun tascó (o tricams). Roca variable: trams molt bons i trams delicats. Destacar l'R2 d'un sol parabolt i difícil afegir material (demana a crits una altra expansió) i graduació original bastant apretada.

Apa! Fins aviat i ...li falta molt per convertir-se en clàssica.

15 anys de... la Via del Castell a Cambrils.

La petita vall de Cambrils queda en un racó de món on durant molts anys l'únic que si podia escalar era una petita zona d'esportiva. Les possibilitats hi eren però calia mirar-se les parets d'una manera que nosaltres no sabiem fer (nosaltres vol dir els meus companys i jo). Així, amb aquestes mirades diferents, va pendre forma aquest nou sector.

La Via del Castell va ser la primera i la que aprofita el pany de paret més seductor i net de vegetació. Una vieta equipada ben interessant, ràpida i amb accés super còmode des de la carretera de Cambrils a Serra Seca. Vieta que anys després tornaria a fer (Feb-06).

Apa! Fins aviat i de ben segur que aviat viurà una segona joventut (...només demano una mica de criteri, sense bagues kilomètriques a les sabines i que quedi una coseta endreçada i agradable a la vista).

15 anys de... la Visiblitat Reduïda a Canalda.

Moltes vies hi ha a Canalda però cap d'elles travessava el sostre de les curioses i boniques Coves del Moro. Així que el motiu principal de la Visibilitat Reduïda era travessar pel mig però pel punt més feble els citats sostres amb alguns passos totalments horitzontals i unes cassolanes (i una mica bunyols) xapes per evitar el braç de palanca dels espits.

La via va quedar bastant equipadeta i només cal dur els friends mitjans i els tascons opcionals (recomanable dos estreps). Roca bona menys algun trams del llargs imparells i s'asseca força ràpid després de pluges (a tenir en compte si ens trobem la paret molla). La vaig repetir al cap de poc d'obrir-la (Oct-03) per constatar que l'inici del L5 (l'últim) és el més obligat i difícil.

Apa! Fins aviat i de l'R2 a terra és un rapel volat de 30m justos ...per si ho necessiteu.

15 anys de... la Pellofes Radioactives a la Paret de l'Embut.

De camí cap el Santuari de Lord sempre mirava l'evident paret de l'Embut a Sòbol però em feia molta mandra l'aproximació per escalar-la, però avui farà 15 anys vaig decidir posar-hi fil a l'agulla i escalar la Pellofes Radioactives.

Vieta fàcil sense massa pretensions per puja ben bé pel mig de la paret amb un equipament practicament nul. Crec que temps després d'aquesta repetició, el mateix oberturista hi va afegir algunes expansions, però no n'estic segur del tot.

Apa! Fins aviat i ...aventura garantida.

Nota (del 28 de Febrer de 2023): Repeteixo aquesta oblidada via de la Paret de l'Embut. Certament, NO l'he trobat tant fàcil com la recordava i prou m'ha fet concentrar per anar trobant lo poc que hi ha, especialment les reunions.

He refet la ressenya junt amb la seva veïna Via de Traspàs (linea de rapels per accedir-hi amb més comoditat, 30m mooooolt justos, precaució).