Blog mileurista.

M'hagués fet il.lusió escriure l'entrada número MIL al blog parlant d'una via ben maca i difícil però, malauradament, en els temps que corren, això és impossible. Amb prou feines guanyem un xic de moviment podent sortir a estirar les cames amb els nens que prou s'ho mereixen, pobrets i, ara per ara, conformat em quedo.

Mil entrades donen per explicar molts esdeveniment: des d'anuncis en la meva vida privada i social, passant per successos esportius i polítics que he volgut plasmar per recordar-los i, evidentment, en un blog d'escalada, moltes vies de paret (i molt poques d'escalada esportiva on no hi he volgut entrar gens). De totes aquestes entrades (que parlen d'escalada) no sabria pas quina destacar entre elles. Potser les més entranyables són les que parlen de petits projectes aconseguits com aquesta i aquesta altra i, sense dubte, amb ganes de seguir sumant: la llista de pendents mai s'esgota i la de projectes mai s'acaba.

Apa! Fins aviat i potser també veureu alguns canvis en el blog ...ho tinc d'acabar de rumiar, jeje!!

15 anys de... l'Aresta Brucs a la Bola de la Partió.

Diada de St. Jordi atípica, diferent, extranya però no per això menys sentida que qualsevol altra. Bona part de la diada de fa 15 anys la vam passar escalant a la regió d'Agulles de Montserrat repetint les sempre boniques Arestes Brucs, aquest cop la de la Bola de la Partió i la Quadrophenia a la Bitlla.

Bonica, elegant i fàcil. Potser de les 'Brucs' més repetides del lloc amb un ambient acrobàtic per superar la bola que dóna nom a l'agulla. Poc afegir per part meva i informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i no us oblideu dels qui més estimeu tot i el confinament (més llarg que un dia sense pa).

15 anys de... la Via de l'Aplegarocs a la Roca del Migdia.

Aquestes darreres setmanes el temps sembla haber-se aturat per molts de nosaltres. Un Dejà Vu més o menys ben portat dia rera dia. Però quan miro enrera, veig lo ràpid que han passat aquests últims 15 anys essent el temps que fa des de que vam obrir la primera via de la Valldan aprop d'Oliana.

La Via de l'Aplegarocs (anotat a la llibreta com el Diedre de l'Aplegarocs) la vam obrir en un sol atac sent el L1 el que vaig obrir jo donat que era el més dolent de la cordada. Recordo que el L2 per un empotrament ben vertical i una xemeneia al L3 que queia a trossos. Certament la roca no acompanyava pas gaire, llàstima.

Apa! Fins aviat i els claus són únicament pel L1 ...segurament mirant-ho més bé potser no faríen falta.

Concurs de confinament (edició Canalda).

Vinga genteta, que això va per llarg. I per animar-vos us proposo un concurs fotogràfic amb vies de Canalda: tant sols m'heu de dir el nom de la via.

Hi ha deu fotos i optindrà premi qui n'endevini més amb un mínim de cinc, qui les endevini totes deu tindrà premi especial. I aquests són els premis que tinc pensats.

Tants tascons com respostes endevinades.

Premi especial per qui les endevini totes.

Som-hi, aniveu-vos. Com ha pista dir-vos que totes les vies han sortit publicades al blog. Busqueu, xafardegeu, amplieu fotos, fixeu-vos en els detalls i aposteu. Aquí van:

1) 1879
acabant el L4.

2) Atlanta
meitat del L4.

3) Dimensió Aproximada
meitat del L1

4) Dinastia
Inici del L1

5) Diedre Raspinell
inici del L4

6) Via de la Rita
final del L1

7) TIM
inici del L1

8) Tirant pel Dret
final del L1

9) Torrente de Flujo
meitat del L1

10) Víctimes del 92
final del L6

Quants dies voleu de marge per respondre? ... fins el 15? el setze us escric les respostes al post i el 17 sortirà una nova piulada, ok?

Apa! Fins aviat, sort i ...si aneu molt perduts ja us donaré alguna pista més, jejeje!!

I la guanyadora és...     ... l'Ingrid!!! amb vuit encerts, molt bé, l'enhorabona. Quan tot hagi passat farem l'entrega de premis. Gràcies a l'Aniol per participar amb cinc encerts (aprovat justet justet, eeeh?) i a tots els que heu rumiat una estona, jeje!!! espero que us hagi agradat (almenys les fotos).

Tot anirà bé.

Comencem l'Abril tal i com acabem el Març: a casa, en família. Jugant, cantant, dibuixant, cuinant, llegint, fent tot allò indispensable pel dia a dia... vivint el dia a dia... però sempre esperant 'el dia'. Pensant i encoratjant als propers i també als llunyans que tot anirà bé: sense baixar la guàrdia, sense relaxar-nos, mantenint-nos separats en el cos però aprop en esperit, però aquí estem.

No vull oblidar-me dels qui feu possible aquest tot anirà bé: moltes gràcies a tots, sense excepció, des de la infermera de l'hospital fins a la dependenta de la botiga passant pel transportista de repartiment i el pagès de l'horta. Moltes gràcies a tots.

I tampoc vull oblidar-me dels molts que heu perdut un ser estimat en unes condicions tant dures de solitud sense poder-los dir l'últim adéu. Una abraçada ben ben forta i molts molt ànims.

Apa! Fins aviat i sempre hi ha llum al final del túnel i... seguim avançant cap a ella.

15 anys de... Mandrils de Tastavins a les Roques de Masmut.

La Mandrils de Tastavins, feta fa 15 anys, es veia prou interessant (ressenya en mà) per fer-li una intentona abans d'acomiadar-nos d'aquestes precioses Roques de Masmut. Clàssica com era ja ens anava bé i l'única incògnita era veure l'estat dels burils.

L'únic record que guardo de la via és del L3: vertical i mantingut que prou ens va fer apretar. De la resta res de res per molt que m'hi esforçi. Segons les anotacions de la llibreta va complir amb les expectatives i veient la poca informació disponible a la xarxa no crec que us faci falta un pla B.

Apa! Fins aviat i ...paciència companys.

15 anys de... la Pela-roques i la Tururú a les Roques de Masmut.

Avui farà 15 anys vaig descobrir un dels indrets més bonics per escalar on he estat mai: les Roques de Masmut. Malauradament la seva llunyania ha fet que l'hagi visitat en molt poques ocasions però en totes elles n'he sortit ben satisfet i guardant-me algunes clàssiques per sempre tenir l'excusa de tornar-hi.

Aquest dia vam fer-ne dues gens complicades per coneixer el lloc, la Pela-roques i la Tururú. De la primera en guardo un bon record i és prou interessant. De la segona no puc dir el mateix i la vam trobar difícil i d'escalada poc agraïda (no crec que és repeteixi gaire).

Apa! Fins aviat i us deixo amb les ressenyes.