Petit Xamàn a l'Agulla Smeagol.

La constatació més gran que la sequera continua és aquesta munió d'alzines moribundes que hi ha per les solanes i carenes dels contraforts prepirinecs de ponent. St Honorat no sé n'escapa i ha estat la cara amarga de la bonica jornada de tardor que hem tingut avui repetint la Petit Xamàn a l'Agulla Smeagol.

Una via on l'entorn ho és gairebé tot i l'escalada gairebé res. I és una llàstima perquè només que la roca dongués una mica més de confiança seria una via ben interessant, una mostra d'això és el bonic i mantingut L3, el millor sense dubte, però que no eclipsa suficientment la part inferior amb massa crosta i còdol dubtosos. Mecatxís!!!

Per fer la via cal dur unes 18 cintes + R. i els estreps o similar. Està molt ben assegurada amb parabolts i el descens recomanable és fent els dos rapels equipats des de l'R4 i l'R2. Bonica excursió d'aproximació.

Apa! Fins aviat i cara est... sol al matí i tranquilitat tot el dia.

Atacs Iroquesos al Roc de Rumbau.

Mentre feia l'aproximació al Roc de Rumbau aprop d'Oliana, feia memòria i em donava compte que l'Atacs Iroquesos seria la primera via que faria a la paret. Fa molt anys vaig fer-hi un intent (en una altra via) però en vaig marxar amb la cua entre cames: les poques assegurances i roca plena de crostes i llastres gegants no era la combinació ideal.

Per contra, la d'avui ha estat tot el contrari: molt equipada i molt sanejada de dalt a baix fan que sigui una molt bona opció per no patir gens. Via que va agafant verticalitat progressivament essent lúltim llarg atlètic i amb ambient. Feta tota en lliure amb grau màxim de 6c com a molt moltíssim.

Dur un bon grapat de cintes, unes 18 ben bé, i poca cosa més. Roca sanejada bona en general però on encara tibareu de crostes o còdols dubtosos. Reunions equipades per rapelar menys la segona i quarta però el descens caminant pel darrera és prou agradable tot i algun tram embrossat i algun altre una mica perdedor.

Apa! Fins aviat i grau original excessivament regalat... l'he ajustat una mica segons apreciacions personals, jeje!!

Dies de Tormentes a l'Agulla de La Dama.

 Sí sí, a l'Agulla de La Dama a la Móra Comdal ja hi havia pujat fa un munt d'anys (suposo que algun dia o altre li tocarà el torn en els '15 anys de...' però de moment encara no) i avui amb aquest dia de tardor tant bonic em anat a fer la Dies de Tormentes oberta la passada primavera.

Vieta molt fàcil i ràpida. Una autèntica aresta Brucs ben lluny de Montserrat i amb una roca conglomerada igual però diferent a la vegada, sense ser dolenta tampoc podem dir que sigui bona del tot. Cim ben curiós amb una corona partida de calcari única en la seva espècie.

Apa! Fins aviat i només cal dur un grapadet de cintes i poca cosa més.

15 anys de... la Via de les Gralles a Busa.

El vessant nord de Busa és una extensa cinglera fracturada per algunes canals més o menys transitables i també per algunes profundes xemeneies. La Via de les Gralles, feta fa 15 anys, recorre una d'aquestes xemeneies amb un ambient fosc, interior i tètric.

Recordo que els primers metres del L1 eren estrets i amb roca pulida per l'acció de l'aigua. També recordo que a l'R2 sabia de vigilar molt a no tirar res avall perque anaven directes al company. I ja està... ja no recordo res més, suposo que no es deu haver repetit gaire (per variar a la comarca, jeje!) així que aventura garantida.

Apa! Fins aviat i per l'accés cal remontar unes decenes de metres la canal del mateix nom... sento no poder precisar més.

Magic line al Gorro Frigi.

La regió de Gorros de Montserrat és una de les parts de la muntanya que menys he visitat (els motius són evidents per un ocell de bosc com jo) i els companyis (amb 'i' segons els cànons actuals, oi?) molt amablement m'han fet de guia per la Magic Line del Gorro Frigi.

La via és un gran reserva vist el número de parabolts dels voltans. Nosaltres ens hem limitat a seguir els espits mimetitzats integrats plenament amb l'entorn i ha una distància raonable per no passar angúnies. Només destacar la falta d'un d'ells a la part difícil del L3 i que ens obligarà a posar un Alien per assegurar la jugada (crec que el verd o groc però per si de cas deixem-ho amb el semàfor).

Dur 8 cintes + R., el semàfor i poca cosa més. Roca molt bona i descens en rapel (25+50) pel vessant sudest. Precaució amb el pupurri d'assegurances en els llargs finals.

Apa! Fins aviat i per cert, possible variant d'entrada per evitar la piquent panxa d'inici del L1.

Aromes de Malanyeu a la Paret del Devessó

Tenia ganes de tornar a Malanyeu i avui hem fet una de les bones de Malanyeu, una via amb essència Malanyeu, amb Aromes de Malanyeu. Els aromes d'abans, sense tants parabolts, ni tant magnesi, ni roca gastada. Una bona disfrutada, si senyor!!

L'Aromes de Malanyeu és una via oberta amb destresa i bon gust. Aprofita el màxim les possibilitats de la roca i exprimeix també al màxim el poc espai disponible (sobretot al final del L1). Mantinguda en el Vº/V+ amb algun passet ben bé de 6a.

Jo l'he trobat bastant assegurada basicament amb ponts de roca, però us caldrà dur els friends fins C2 i Aliens, també recomanable un assortit de cordinos variats per si n'heu de canviar algun o alguns. Roca molt bona tota l'estona i practicament gens d'herba. Descens en rapel per la mateixa via.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes.

Desconfinats a la Paret del Doll.

Bastant a plogut des de la darrera visita a la Paret del Doll i, amb aquest final d'estiu, hem repetit una de les tres profundes xemeneies obertes darrerament al vessant oest per no passar mica de calor. Ens hem decidit per la Desconfinats, la del mig, però perfectament podiem haver anar a qualsevol de les altres dos (ja arribarà el seu moment).

D'aquesta, en surto amb la sensació d'haver escalat un rostollet: massa terra, massa herba i massa caca d'ocell per fer-ne una altra valoració (lo de clàssica ho veig lluny). Algun tram bo el té però no sé si compensa la resta (cadascú ja en treurà conclusions).

Semiequipada i les reunions a reforçar. Dur mínim tascons discret, friends fins el C3, Aliens i diverses bagues o cordinos, tot el que porteu de més és opcional. Roca variable, a estudiar en diversos trams i, lo comentat de la terra i tal. L'R opcional per fraccionar el L3 és justeta de reforçar, nosaltres l'hem fet d'una tacada (quedant un senyor llarg) i, el túnel és més aviat passar pel costat de dins d'uns blocs empotrats.

Apa| Fins aviat i una altra regulació per apuntar a la llista ...algun voluntari per fer-ne un recull.