L'Aresta Bruta i A l'Ombra del Cavall a l'Agulla Inclinada.

Avui, com, ahir, escalada matinal a corre cuita a aquest parell de curtes vies de l'Agulla Inclinada de la Móra Comdal. Ja ni les pujo de segon: quan arribo a dalt, rapel i, a per l'altra. Tot i així, prou m'he endut algun esglai pels còdols voladors.

I és que la roca a l'Aresta Bruta és molt dolenta (menys els darrers 15m.) i dóna la sensació que tot s'hagi d'esmicolar. Algun A0 prou a caigut, una autèntica llàstima per que la vieta és ben elegant. I l'altra, A l'Ombra del Cavall també justeja la roca en el tram d'artificial però després té un canvi radical i és super bona, permetent una escalada lliure ben atlètica i disfrutona.

Apa! Fins aviat i agafeu un bon grapat de cintes... unes 15 com a mínim i fins a 20 màxim.

Estelada a la Paret de Riu Lacó.

Una altra matinal d'anar amb el fuet al cul per escalar (quines ganes que arribi l'Octubre per que s'acabi aquest horari escolar de m.rda). L'Estelada de Riu Lacó és una bonica via començada per un gran amic que ara viu lluny d'aquí. Va donar-me permís per acabar-la, així que vaig enllestir el L1. Però com que de vegades m'encanto a l'hora d'acabar-les, aquesta ho van fer els que llegireu a la ressenya.

Per tant, com que el L1 ja el tenia, el company l'ha fet de primer. I jo, de segon, he flipat bastant de com anava per aquí fa uns anyets. Us he de dir que NO he rascat bola i sort de les xapes, snif snif!!! Arrogant piràmide grisa en el L1, compacte desplom en el L2 i atlètic final en el L3. Com a resum ràpid.

Com que està bastant assegurada, només cal dur friends fins C1 i Aliens, però si voleu afegir algun tascó i ganxo us serà menys obligada. R1 i R2 equipades amb anelles i roca molt bona i compacta.

Apa! Fins aviat i només afegir que aquest cap de setmana ens ha deixat un dels grans... el Pirineu plora la teva absència, Jean Ravier.

15 anys de... El Filo del Cuchillo al Mallo Cuchillo.

El Filo del Cuchillo al mallo omònim de Riglos és d'una evidència  i elegància absoluta. Un esperó que cau a plom sobre el poble i que a mi sempre m'havia atret d'una manera especial, així que fa 15 anys vam fer la nostra repetició.

Els records de la via són llunyants i confusos però diria que la pluja nocturna ens va malbaratar els plans inicials i vam optar per aquesta via. Recordo que molts trams (pe r no dir la meitat de la via) vam fer-ho en Ae i que en l'últim llarg, quan ja tens ganes de ser a dalt, vam haver d'aplicar-nos-hi de valent.

Apa! Fins aviat i segons he llegit per la xarxa, molta gent surt per Filomátic, així que... vosaltres mateixos

Fanàtic Galls a l'Agulla del Cor.

Darrerament, s'amplia l'oferta de vies semiequipades a Camarasa i avui, per acabar de gastar els últims dies d'estiu i potser de caloreta, ens acostem a la Fanàtic Galls de recent obertura i que des de que s'ha de caminar una mica més del que la zona ens tenia acostumats, ben poca gent trobem.

Vieta agradable amb passatges ben curiosos on es nota que (encara) li falten repeticions per acabar de netejar algunes fisures. Tot arribarà que prou val la pena. Escalada variada on destaca l'atletisme del darrer llarg, en general, tot amb bona presa.

Hi ha algun parabolt en els llocs clau però cal dur friends fins C3 i Aliens per completar l'assegurament (sobretot en el L1). Molt bona roca, com he comentat, i algun replà amb terra o blocs dubtosos (precaució). Descens en rapel (30m+50m)i retorn a peu de via per un túnel del tot exòtic i baix (compte amb la cornamenta, jeje!).

Apa! Fins aviat i combinable amb altres vies del sector... informació per la xarxa.

El Cant del Picot als Contraforts de la Llosa del Cavall.

Matinal ultraràpida als Contraforts de la Llosa del Cavall per poder fer el dinar per la canalla (regalet de setembre sense demanar-lo, pfffff!!!) i, vieta bastant xula que m'ha recordat (i molt) el conglomerat de Font Ferrera. Entre una cosa i l'altra, suada màxima, tot i l'ombra, en aquest dia de calor i xafagor.

Em repetit El Cant del Picot. Escalada fineta i més difícil del que sembla, llàstima que sigui tant curta. Inici pujant per l'arbre i després passant a la roca. Cal dur Aliens, friends fins C3 i alguna baga. Roca bona en general i una mica de molsa en arribar al cim. Pot combinar-se perfectament amb altres de la zona com aquesta, aquesta altra i altres que encara no he repetit.

Apa! Fins aviat i recomanable portar unes tisores per tallar un esbarzer que està creixent al final de la fisura del L2.

15 anys de... la Liberazione al Sentinella dels Tres Ponts.

Després de l'agradable Retiro Espiritual, no vaig esperar gaire per repetir la seva veïna Liberazione a St. Honorat. Així que per despedir l'estiu de fa 15 anys, vam anar a gaudir d'aquesta bonica via.

Tot i haver passat moltes vegades pel peu de via i de mirar-me el desplom del L1, no m'ha vingut mai cap tipus de record. Així que poc us podré explicar. Trobareu informació extensa per la xarxa, per això.

Apa! Fins aviat i possibilitat d'allargar l'escalada per l'últim llarg de la Retiro Espiritual o baixar rapelant per aquesta.

15 anys de... la C.A.D.E. a la Nord d'Agulles.

La C.A.D.E. de la Roca 92 a Montserrat té la fama de ser la millor via de la Nord d'Agulles. I potser és veritat, almenys per elegancia i estètica del recorregut. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i l'únic record amarg que en guardo és la roca delicada del L1 i especialment a l'inici del L4.  

També recordo que l'objectiu principal, a part de fer la via, era aconseguir treure en lliure el famós offwitch del L3 (la fisura superman) i, certament, n'estic ben orgullós i satisfet, això sí, vaig suar tinta xina per aconseguir-ho, jeje!! Diuen 6b, però jo crec que prou és un bon 6b+.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.