Via de la Marxa al Sòcol del Montroig.

Amb les pluges i la refrescada del cap de setmana, m'he atrevit en encetar la temporada de tardor puntualment arribada. Avui, al Sòcol del Montroig amb la Via de la Marxa i el seu atraïent i evident diedre vermell.

Vieta amb diversos trams molt xulos, entre ells el diedre comentat, i altres no tant. Equipament a base de ponts de roca i algun pitó (escassos però suficients) per anar-la seguint amb facilitat. La variant d'entrada DJ Faust li fa guanyar un xic de difícultat però tampoc cap cosa de l'altre món.

Cal dur algun tascó, friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Reunions a reforçar. Roca molt bona en general i vigilar amb un bloc força desenganxat al final del diedre. Feixes inevitables típiques de la paret.

Apa! Fins aviat i la sortida volia fer-la per una altra variant (DJ Marmix) però no ho he vist clar... un altre dia serà.

15 anys de... Bajo el Signo de Capricornio al Pollegó Oest.

 A l'oest del Pollegó Oest i a la dreta de l'arrogant Roca de Ponent, hi ha tot un regitzell de plaques banyades de replans herbosos que, sense ser especialment atraïents, són recorregudes per diverses via (com aquesta o aquesta altra). Avui fa 15 anys, vam fer la més propera a l'esmentada roca: la Bajo el Signo de Capricornio.

Des del camí del Torrent del Pont ja es veu el que un es trobarà i, certament, només guardo un bon record de la columna del darrer llarg. La resta és l'excusa per arribar-hi. Tobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i penseu que hi toca l'ombra una estona al matí... poca durant l'estiu i massa durant l'hivern.

15 anys de... la TIM al Pilar del Segre.

Els arrogants desploms del Pilar del Segre a Vilanova de Meià són territori pel martell, els pitons i el mal de ronyons. A mi sempre m'havia fet una mandra terrible penjar-m'hi, però també em feia una ràbia terrible no haver-lo escalat mai. Així, fa 15 anys, vaig buscar una vieta curta com la TIM per tenir-ho enllestit amb un pim pam i aconseguir l'objectiu.

De la via recordo ben poques coses, només que el L1 era el d'artificial per superar la cova característica a la part oriental de la paret i el L2 seguir la xemeneia de damunt la cova. Tot desequipat però amb prou rastres de pitonatge per anar seguint l'itinerari.

Apa! Fins aviat i afegir que 15 dies més tard vaig repetir la Lagarto Mecánico... la variant d'entrada del L1.

La Totum Revolutum a la Serra de les Canals.

Després de la tempesta del cap de setmana que ens ha fet la guitza en el Raid Lord 2025 (i quina tempesta, uf uf!!), tornem a la paret per fer aquesta via de la Serra de les Canals d'Oliana, la Totum Revolutum.

De fet, m'he hagut d'esperar un ratet al cotxe que pares de ploure, per després ja, anar de cara a la feina. Vieta fàcil i ràpida on trobar l'inici és el més complicat. Compte amb les crostes (i alguna llastra) que encara estan per saltar.

Amb 5 cintes i reunions ja fareu. Possible descens rapelant però amb el bombardeig corresponent gens tranquilitzador en recuperar cordes.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la fita més catxonda de tot el raid... i pensant ja amb el de l'any vinent.

15 anys de... la Dentrometidos a la 4º Agulla de Comalestorres.

La 4ª Agulla de Comalestorres a Cavallers sempre ha estat la paret estrella de totes les que hi ha en aquest massificat racó del Pirineu, i la Pistacho Asesino la via clàssica per exel.lència. Fa 15 anys, vam anar-hi però no per fer aquesta, sinó la Dentrometidos: una altra boníssima via que prou li podria fer ombra.

De la via, no recordo res en especial, només el d'haver fet una gran via. Tot i no sé clàssica, es repeteix bastant i trobareu informació suficient i actualitzada per la xarxa. Us he fet una mica de ressenya per tancar el post.

Apa! Fins aviat i acabeu de disfrutar de l'estiu... que això s'acaba.

15 anys de... la Redimonis a l'Agulla del Clot de l'Infern.

A la comarca, hi ha vies ben apropet del cotxe i altres perdudes en l'inmensitat del bosc. La Redimonis a l'Agulla del Clot de l'Infern és una d'aquestes segones (el nom del lloc ja et dóna una idea d'on vas). Jo vaig fer-la avui fa 15 anys.

De la via no recordo practicament res, així que poc us podré ajudar. Lo millor és anar-hi amb la mentalitat oberta i disposats a que pugui passar qualsevol cosa. Ànims.
 

Apa! Fins aviat i tot i així, només per l'excursió, ja no marxareu amb les mans buides.

15 anys de... l'Esperó de la Segalla i la Te de Roca a la Rua del Roig.

Havent descobert el raconet de la Rua del Roig feia una setmana i amb vies encara disponibles per repetir, no vaig poder resistir la temptació de tornar-hi avui fa 15 anys. Així, l'Esperó de la Segalla i la Te de Roca van ser els objectius.

Vietes tranquiles i ben assegurades per disfrutar d'una matinal a l'ombra. Destacar el sostre horitzontal de la Te de Roca que et dóna rapidament ambient a l'ascensió. Llàstima que siguin tant curtetes. 

Apa! Fins aviat i per fer cim caldrà fer una fàcil grimpada sense pèrdua possible.