15 anys de... la Marta Barrachina a la Paret de l'Embut.

Abans que les parets d'Àger visquessin una nova joventud després del 2010, hi havia panys de roca ben poc freqüentats. Un d'aquests panys era la Paret de l'Embut amb una via que ens va fer gràcia repetir avui fa 15 anys: la bonica Marta Barrachina.

He recuperat d'internet la piada que vaig fer en el seu dia i valgui per aportar informació del que podeu trobar:

Bonica, variada i oblidada via que em repetit amb l'Ernest, ens ha sorprès gratament.

Roca molt bona menys algun tram curt i alguna llastra sense massa importància. Bruta en bastants trams per la falta de repeticions i amb alguna herba pel mateix motiu.

Fins a la feixa, totes les reunions estan equipades. En els llargs, destacar l'ecurat emplaçament dels seguros que tot i ser els justos permeten deixar els llargs gairebé equipats. Amb friends (finsC3)+Aliens i tascons mitjans ja ni ha prou.

Vam trobar el grau apretat (tal i com els agrada a la gent de ponent). El tram de 6c+ i 7a+ es poden fer perfectament en A1. Pas clau de la via el L4, sobretot arribar a l'Ae.

Part superior sense res que marqui el camí. Nosaltres vam sortir cap a la dreta i per un esperó poc definit més maco del que semblava des de baix.

També us he fet una mica de ressenya, espero que us ajudi.

Apa! Fins aviat i diuen que una imatge val més que mil paraules, així doncs ...nosaltres vam sortir per aquí. 

Deila a la Paret del Devessó.

Preciós dia de tardor amb colors de primavera avui a Malanyeu. Feia caloreta al sol i fresca a l'ombra, així que ben bé no sabia el que volia tot repetint la Deila a la Paret del Devessó. Bé, sí que sabia el que volia: solet a la reunió i ombra en el llarg que prou he apretat.

He apretat en el bonic, mantingut i tècnic L2: ha sortit en lliure que no vol dir encadenat (en solitari és complicat encadenar llargs així). La resta ja més fàcil amb algun tramet una mica més difícil. Tot molt ben equipat per no patir poc ni molt.

Cal dur 14 cintes amb alguna de llarga i les reunions. L'R1 i l'R2 són rapelables, l'R3 i l'R4 en arbres (preveure bagues). Roca molt bona en general amb algun bloc a vigilar i alguna argelaga ben punxenta a evitar (jeje!!!).

Apa! Fins aviat i per cert, pregunta als boletaires: si aneu junts a esmorzar, feu el cafè junts i el viatge junts, perquè quan arribeu al bosc un se'n va per un costat i l'altre se'n va per l'altre?... no podeu continuar junts?

Via de la Marxa al Sòcol del Montroig.

Amb les pluges i la refrescada del cap de setmana, m'he atrevit en encetar la temporada de tardor puntualment arribada. Avui, al Sòcol del Montroig amb la Via de la Marxa i el seu atraïent i evident diedre vermell.

Vieta amb diversos trams molt xulos, entre ells el diedre comentat, i altres no tant. Equipament a base de ponts de roca i algun pitó (escassos però suficients) per anar-la seguint amb facilitat. La variant d'entrada DJ Faust li fa guanyar un xic de difícultat però tampoc cap cosa de l'altre món.

Cal dur algun tascó, friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Reunions a reforçar. Roca molt bona en general i vigilar amb un bloc força desenganxat al final del diedre. Feixes inevitables típiques de la paret.

Apa! Fins aviat i la sortida volia fer-la per una altra variant (DJ Marmix) però no ho he vist clar... un altre dia serà.

15 anys de... Bajo el Signo de Capricornio al Pollegó Oest.

 A l'oest del Pollegó Oest i a la dreta de l'arrogant Roca de Ponent, hi ha tot un regitzell de plaques banyades de replans herbosos que, sense ser especialment atraïents, són recorregudes per diverses via (com aquesta o aquesta altra). Avui fa 15 anys, vam fer la més propera a l'esmentada roca: la Bajo el Signo de Capricornio.

Des del camí del Torrent del Pont ja es veu el que un es trobarà i, certament, només guardo un bon record de la columna del darrer llarg. La resta és l'excusa per arribar-hi. Tobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i penseu que hi toca l'ombra una estona al matí... poca durant l'estiu i massa durant l'hivern.

15 anys de... la TIM al Pilar del Segre.

Els arrogants desploms del Pilar del Segre a Vilanova de Meià són territori pel martell, els pitons i el mal de ronyons. A mi sempre m'havia fet una mandra terrible penjar-m'hi, però també em feia una ràbia terrible no haver-lo escalat mai. Així, fa 15 anys, vaig buscar una vieta curta com la TIM per tenir-ho enllestit amb un pim pam i aconseguir l'objectiu.

De la via recordo ben poques coses, només que el L1 era el d'artificial per superar la cova característica a la part oriental de la paret i el L2 seguir la xemeneia de damunt la cova. Tot desequipat però amb prou rastres de pitonatge per anar seguint l'itinerari.

Apa! Fins aviat i afegir que 15 dies més tard vaig repetir la Lagarto Mecánico... la variant d'entrada del L1.

La Totum Revolutum a la Serra de les Canals.

Després de la tempesta del cap de setmana que ens ha fet la guitza en el Raid Lord 2025 (i quina tempesta, uf uf!!), tornem a la paret per fer aquesta via de la Serra de les Canals d'Oliana, la Totum Revolutum.

De fet, m'he hagut d'esperar un ratet al cotxe que pares de ploure, per després ja, anar de cara a la feina. Vieta fàcil i ràpida on trobar l'inici és el més complicat. Compte amb les crostes (i alguna llastra) que encara estan per saltar.

Amb 5 cintes i reunions ja fareu. Possible descens rapelant però amb el bombardeig corresponent gens tranquilitzador en recuperar cordes.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la fita més catxonda de tot el raid... i pensant ja amb el de l'any vinent.

15 anys de... la Dentrometidos a la 4º Agulla de Comalestorres.

La 4ª Agulla de Comalestorres a Cavallers sempre ha estat la paret estrella de totes les que hi ha en aquest massificat racó del Pirineu, i la Pistacho Asesino la via clàssica per exel.lència. Fa 15 anys, vam anar-hi però no per fer aquesta, sinó la Dentrometidos: una altra boníssima via que prou li podria fer ombra.

De la via, no recordo res en especial, només el d'haver fet una gran via. Tot i no sé clàssica, es repeteix bastant i trobareu informació suficient i actualitzada per la xarxa. Us he fet una mica de ressenya per tancar el post.

Apa! Fins aviat i acabeu de disfrutar de l'estiu... que això s'acaba.