Tornar escalar amb company, i deixar les solitàries aparcades, és una alegria i si el company fa dies que no el veus, doble alegria. Només la falta de sol ens a amargat una mica la via, la Capitan Veneno.
L'hem feta amb dues llargues tirades, vigilant amb el fregament i optimitzant els friends en el L1 i L2. Els altres dos estan equipats. La via m'ha agradat molt tot i tenir unes mans com fustes en el tram difícil. Aquest tram és força tècnic de peus i val la pena portar uns gats ben afilats. Per la resta, no hi ha massa problema si confiem amb els nombrosos claus (a caldo i fins les orelles) que asseguren alguns dels passos més compromesos.
L'inici de la via el trobarem a mig camí de les dues grans zones desplomades de la paret (Mariola Motors i via dels Llons), en una marcadíssima fisura diagonal d'esquerres que la ratlla de dalt a baix.
Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada